per la teva INFINTA paciència...
pel teu INESTIMABLE suport...
pel teu IRÒNIC sentit de l'humor...
per aguantar les nostres ESTÚPIDES preguntes sense riure...
...MOLTES GRÀCIES SERGI!!!
A la Mireya per la seva ajuda en el programa del complementari... encara que el Robert ens digués que la teva idea violava les dues grans lleis del PERL, gràcies igualment;
A la Marta per compartir tantes tardes de diumenge a la sala d'ordinadors de l'edifici de França;
A l'Alba, per no perdre mai la paciència ni el sentit de l'humor... cosa força difícil d'aconseguir amb aquest treball;
A l'Elena per aparcar-nos el cotxe en moments crucials... ja ens entenem, oi! Visca la Marató de Barcelona!
A la nostra família perquè per fi ens tornaran a veure el pèl després de quasi dos mesos de no passar per casa;
I per últim, però dels més importants, MOLTES GRÀCIES A LA RESTA DE SUPERVISORS DE TREBALL PER AGUANTAR-NOS A TOTS PLEGATS (Robert, Eduardo, Josep... us mereixeu un monument!).
