Càncer de Bufeta

El càncer de bufeta és el càncer urogenital més freqüent en la dona i el segon en l’home (després del de pròstata). Sent en aquest darrer tres cop més freqüent que en la dona.

Fins ara, el patró més comú de persona amb càncer de bufeta era un home de més de 50 anys, fumador i treballador en indústries que utilitzen components cancerígens com la pintura, imprentes, metalls pesats, etc. Això pot estar canviant en els darrers anys amb l'augment considerable de dones fumadores, ja que el tabac és el principal factor de risc, donat que entra pels pulmons però s'elimina per l'orina. Així, s'ha passat d'un 1% a un 3-5% de dones afectades de càncer de bufeta.

Altres causes són:

• L'esquistosomiasis, una infecció produïda per paràsits que produeix una irritació crònica a la bufeta que pot originar un càncer.
• Les infeccions urinàries repetides produeixen una irritació de la paret de la bufeta que sembla ser que pot ocasionar càncer.

Malgrat la simptomatologia no és específica, els quatre símptomes principals són:

• Sang a l’orina
• Dolor quan s’orina
• Necessitat d'orinar de manera exageradament freqüent
• Sensació de voler orinar sense poder fer-ho

• Citologia: detecció de sang i cèl.lules anormals en les mostres.
• Ecografia abdominal: permet valorar la presència d’un tumor a la bufeta, localitzar-lo, comprovar la seva grandària i si existeix obstrucció a la bufeta.
• Cistoscòpia: consisteix a introduir un endoscopi (tub amb una làmpara elèctrica i un sistema òptic) a través de la uretra cap a l’interior de la bufeta per visualitzar-la. Amb aquesta prova s'observa directament el tumor, la grandària i la seva situació. Es poden prendre mostres del teixit (del tumor, distant o de la mateixa orina) per veure si contenen cèl.lules canceroses.
• Tomografia computeritzada: consisteix en una emissió de raigs X des de diferents perspectives i amb la qual es pot observar tot el cos. Aquesta prova és útil per comprovar l’extensió del càncer a altres zones (metàstasi).
• Pielografia intravenosa: radiografia que es realitza després d’aplicar al pacient una injecció de colorant que conté iode i que, al barrejar-se amb l’orina, permet veure la bufeta amb major claredat.

• Etapa 0: carcinoma in situ. Estat inicial. Només està present en el revestiment intern de la bufeta, és molt superficial.
• Etapa I: el tumor s’ha disseminat pel teixit intern de la bufeta però no ha afectat a la paret muscular.
• Etapa II: afectació dels músculs.
• Etapa III: el càncer s’ha estès per la paret muscular de la bufeta, al teixit que la rodeja i també als òrgans reproductors propers.
• Etapa IV: disseminació a la paret de l’abdomen o als ganglis limfàtics de l’àrea o a zones més llunyanes.
• Recurrent: aquesta etapa es produeix quan la malaltia torna a aparèixer despré de ser tractada, ja sigui al mateix lloc o en una altra part del cos.

Cirurgia

Consisteix en l'extracció del càncer. Existeixen diversos mètodes:

• Ressecció transuretral: amb un citoscopi, a través de la uretra.
• Cistectomia segmentada: s'extrau la part de la bufeta on es troba el càncer sempre i quan estigui limitat a una zona concreta.
• Cistectomia: extirpació de la bufeta.
• Cistectomia radical: extirpació de la bufeta i el teixit que l'envolta. En dones, úter, ovaris, tropes, part de la vagina i la uretra. En els homes, la pròstata i les glàndules que produeixen els fluids que formen el semen i en ocasions, la uretra.
• Derivació urinària: aconseguir una alternativa per la sortida de l'orina, sense passar per la bufeta. S'utilitzen alguns segments de l'intestí per construir una nova "bufeta".

Radioteràpia

Destruir les cèl·lules canceroses amb radiacions X d'alta energia.

Quimioteràpia

Pot ser utilitzada després de la intervenció quirúrgica per assegurar l'eliminació total de les cèl.lules canceroses.

Teràpia biològica

S'utilitzen materials produïts pel mateix cos o fabricats en un laboratori per augmentar, dirigir o reestablir les defenses naturals contra la malaltia.

Teràpia fotodinàmica

Més d'un 70% dels tumors superficials solen resorgir localment en els 5 primers anys. Només un 20% deriven a un càncer invasiu.

La millor forma de prevenir el càncer de bufeta és el control mèdic.

També és important aplicar sistemes de protecció i seguretat laboral en treballs relacionats amb la indústria química, tèxtil...

Com hem dit el tabac és el major factor de risc, així doncs, la millor prevenció és no fumar.