FAMÍLIA DE LES ADH HUMANES (en base a la similaritat de seqüències)

Neighbor-joining

Els alts valors de bootstrap indiquen que les branques són molt robustes, excepte la unió de l’adh7 amb l’adh6.

Hem comparat els resultats amb Maximum Likelihood i hem vist les mateixes agrupacions.

Es va utilitzar el sorbitol deshidrogessa (DSHO) com a outgrup i veiem que surt separat de la família de les adh.

La classe I (adh alfa, beta i gamma) s’agrupa en un cluster indicant la similaritat que tenen aquestes seqüències entre elles. Això es correspon amb la classificació establerta.

En estudis sobre l’origen de les adh s’indica que l’adh gamma és l’ancestral. En el nostre arbre apareix com a ancestral l’adh alfa. Això ho podem explicar si tenim en compte la tassa de mutació, ja que la de l’adh alfa és més lenta que la de l’adh gamma, per aquesta raó la gamma s’ha agrupat amb la beta tot i ser més antiga, Cañestro et al.(2002).

Si seguim un raonament lògic és estrany que l’adh alfa , que manté la seqüència més conservada, no té com a funció bàsica l’oxidació d’etanol que és la que es considera ancestral. Això es correspon amb la nostra hipòtesi de que en aquesta família de proteïnes, petits canvis en aminoàcids que tenen un paper essencial en l’estructura tridimensional, tenen una gran repercusió funcional.

La branca entre ADH7_ADH6 té un valor de bootstrap de 462. Aquest valor és inferior a 500, per tant, aquesta branca no es pot considerar robusta. No comentarem res sobre l’adh6 degut al poc coneixement que hi ha actualment sobre ella.

L’adh7 se separa de la classe I. Això es correspon amb l’article escrit per Satre et al.(1994) en què van comparar les seqüències de l’adh1 i l’adh7 i van suggerir que les classes I i IV podrien haver divergit d’un ancestre comú després de la separació de les altres classes i podrien compartir funcions fisiològiques. En l’arbre veiem com se separa l’adh7 de l’adh1(alfa) i, curiosament, aquestes dues adh tenen la mateixa funció.

Veiem que l’adh4 i 5 (pi i chi) surten juntes en un cluster i separades dels altres membres de la família. Deduïm que això és degut al fet que la seva seqüència és molt semblant, probablement per una transferència de material genètic ja que la localització cromosòmica és propera. A més, com tenen funcions diferents, comprovem de nou que només determinats aminoàcids clau són importants per l’estructura tridimensional que determina la funció.