CONCLUSIONS

Les alcohol deshidrogenasses són un conjunt molt homogeni i conservat d’enzims metabolitzadors d’alcohols, mitjançant reaccions d’oxidació que deriven d’un ancestre comú anterior a la diversificació dels organismes multicel.lulars, fa més de 500 milions d’anys. L’essencialitat de la seva funció explica tant la seva conservació al llarg de l’evolució com l’homogeneïtat de les seqüències (pocs canvis són admesos o seleccionats positivament).

La família de les Adh estan carcacteritzades com pertanyent a una superfamília de proteïnes amb un domini d’unió a Zn. Les principals bases de dades mostren aquest domini de Zn tant llarg que gairebé ocupa tota la seqüència; per altra banda, les diferents seqüències són altament similars. Per això no podem distingir regions concretes implicades en la diferent funcionalitat (àmplia varietat de substrats d’unió). Basant-nos en les nostres observacions i en la literatura consultada, creiem que en aquesta família de proteïnes petits canvis en la seqüència aminoacídica són especialment poderosos, en la mesura en què aquests determinen l’estructura tridimensional en zones crítiques per a la funció (escletxa d’unió). Tot i que aquesta observació és una obvietat per a la gran majoria de proteïnes el que sí que podem afirmar és que aquest ha estat el mecanisme evolutiu d’aquesta família, i és el que ha donat lloc a tanta diversitat.

L’anàlisi filogenètica feta amb diferents organismes, a partir de seqüències humanes de classe I, reflecteix una diversificació espècie-depenent per fenòmens de duplicació en tàndem (de la seqüència codificant corresponent a la forma orginal); com l’ancestre comú identificat com a Adh3 pertany a la classe I aquests resultats es poden extendre al conjunt d’Adh en general. Diferents hipòtesis expliquen aquesta diversificació:

Totes les formes d’adh s’han originat a partir d’una forma ancestral que indiscutiblement pertany a la classe I humana (Adh3). La situació consecutiva de les proteïnes de cada cluster en el cromosoma corrobora aquesta hipòtesi.

Podria ser que els membres de la classe I ja fossin presents abans de la diversificació de les adh, i que de manera independent i en funció de la selecció natural, alguns s’haguessin mantingut i haguessin donat lloc a les formes noves i altres s’haguessin perdut.

Tenint en compte que les Adh de classe I es poden presentar com a heterodímers (subunitats diferents de la mateixa classe, combinades), es podria pensar que l’evolució d’aquestes subunitats ha estat codepenent, per a mantenir l’associació estructural (Coevolució).

L’estructura exònica ens revel.la una major semblança entre seqüències pertanyents a un mateix cluster gènic que no pas entre seqüències codificades en gens diferents; això es pot relacionar amb el mecanisme evolutiu segons el qual l’evolució s’hauria produït per duplicacions en tàndem, no referides a un cluster gènic en conjunt sinó a una regió genòmica codificant. Dins de cada cluster gènic, però, es produeix un splicing alternatiu que dóna lloc a diferents proteïnes, algunes de les quals encara no es coneix la funció (Novels). Aquestes noves proteïnes estan codificades per exons que es troben a les Adhs conegudes, de manera que són una barreja de les Adhs existents. Això es podria considerar una nova estratègia per donar lloc a proteïnes diferents. A més, s’observa que malgrat que els exons que codifiquen els Novels són molt distants entre ells i el transcrit ocupa gran part de la seqüència genòmica, la longitud final de la proteïna és inferior a la mitjana de les Adhs conegudes.

desenmascarament del polimorfisme fantasma

Després de l’anàlisi de la família de les Adh i comprovar que presenten una gran similitud de seqüència, podem concloure que el polimorfisme que caracteritza aquesta família de proteïnes és degut als següents factors: mutacions puntuals en llocs decisius per a l’estructura tridimensional en segments de DNA duplicats, i splicing alternatiu important que dóna lloc a noves variants. Algunes d’aquestes variants encara no han estat caracteritzades i podria ser que alguna d’aquestes fós funcional.