ADH1B

Transcript:(Llargada total: 3842 bp     No. Exons: 9)

Polimorfismes (SNP) Estructura exònica (ensembl)

Les adh2*1 i adh2*2 es diferencien només en un aminoàcid en el residu 47 segons Matsuo et al (1989). La adh2*1 té una arginina (CGC) i la adh2*2 té una histidina (CAC). Aquest canvi d’aminoàcid produeix diferències en l’oxidació d’etanol, essent més eficients els homozigots per l’adh2*1 que els homozigots per la adh2*2.

S’han fet estudis sobre aquestes variants al·lèliques:

Un d’ells el va realitzar Shea et al.(2001) amb un grup d’estudiants americans on hi havia una prevalència del 31% d’estudiants amb l’al·lel adh2*2. Els estudiants que eren homozigots per aquest al·lel bevien menys freqüentment, això podria contribuir a la disminució del ratio d’alcoholisme en aquesta població.

L’altre estudi va ser realitzat per Muramatsu et al. (1995) que determinà els genotips del loci adh2 i aldh2 (aldehid deshidrogenasa) de chinesos alcohòlics i no alcohòlics a Shangai. Trobaren que els alcohòlics tenien unes freqüències dels al·lels adh2*2 i aldh2*2 més baixes que els no alcohòlics. Això suggeria que aquests al·lels tenen efectes inhibitoris pel desenvolupament de l’alcoholisme.

La diferent eficiència entre aquests dos polimorfismes en l’oxidació d’etanol la podríem explicar per la desigual densitat de càrrega positiva dels dos residus implicats, essent més favorable en el cas d’una càrrega major. Seria necessari realitzar estudis més detallats per aclarir si aquest efecte està directament relacionat amb la unió amb el coenzim o amb la transferència del protó, o si es deu a una qüestió estructural, conseqüència d’efectes electrostàtics.

La resistència a l’alcoholisme comprovada per aquests grups d’investigadors s’explica per la diferent eficiència en l’oxidació d’etanol. Una menor tassa d’oxidació d’etanol es tradueix en una acumulació d’acetaldehid que alhora provoca un efecte aversiu en el consum d’alcohol.

La variant al·lèlica adh2*3 va ser estudiada per Burnell et al.(1987) que demostrà que la única diferència entre adh2*1 i adh2*3 era un únic canvi de nucleòtid a la posició 369 (una cisteina per una arginina). Aquest nucleòtid interacciona amb el coenzim NADH i el resultat de la substitució és una disminució per l’afinitat de l’isoenzim pel coenzim.

A pH=7 la cisteïna està carregada negativament. Al fetge el pH varia entre valors bàsics de 8.5-8.9, en què la cisteïna es troba en estat neutre; en canvi, l’arginina està carregada positivament. El polimorfisme amb la Cys és més eficient que amb l’Arg i això podria ser degut a la diferent càrrega elèctrica d’aquests dos residus.