Conclusions

En aquest treball es fa una revisió de la família Bcl2, dels seus membres i homòlegs en diferents organismes. Partint del fet que aquesta família conté un gran número de membres, s’han escollit els més representatius de les subfamílies pro-apoptòtica i anti-apoptòtica. A partir de les seves seqüències proteiques s’han dut a terme diferents anàlisis.

En un primer pas hem descrit els dominis que es troben conservats, en aquest cas s’anomenen dominis BH (Bcl2 homology) i determinen la funcionalitat de la proteïna. Com ja s’ha comentat i hem conclòs els dominis BH1 i 2 són estrictament necessaris per la funció anti-apoptòtica i BH3 per tenir la funció pro-apoptòtica. El fet que són diferents a nivell funcional l’hem pogut comprovar en l’arbre on es comparen les proteïnes de la família humana.

En un segon pas s’ha analitzat la filogènia d’aquestes proteïnes i s’observa que s’agrupen primer per funcionalitat i després segons l’organisme del que provenen. En aquest apartat hem intentat deduir a quina proteïna humana s’assemblen més els homòlegs d’espècies llunyanes. De manera que la proteïna vírica anti-apoptòtica d’African Swine Fever virus es relaciona estretament amb Bclx (de la subfamília anti-apoptòtica), Ced9 és anti-apoptòtic i té com a homòleg més important Bclw (també anti-apoptòtic). Finalment, l’homòleg pro-apoptòtic DROB1 s’associa amb BOK (membre de la subfamília pro-apoptòtica BH3).

A l’apartat d’estructura gènica hem arribat a la conclusió que no hi ha relació directa entre el nombre d’exons i el nombre de dominis de cada una de les proteïnes. Per exemple, Bcl2 té un sol exó i codifica per als cinc dominis (BH1 a 4 i TM), mentre que Bclx té quatre exons i codifica per tres dominis (BH1, BH2 i BH4). Respecte als SNPs, només hi ha un canvi susceptible de ser analitzat profundament, es tracta d’un canvi d’aminoàcid no sinònim (Ala a Tre) que disminueix la susceptibilitat a patir malalties autoinmunes.